Si entreu a l’Instagram de Bioacció (Instagram.com/bioaccio/) de seguida us fareu una idea de qui és la Judith Meseguer. Allà hi conviuen imatges de viatges amb productors de planta, primers plans de petits insectes que unes vegades causen problemes i d’altres els solucionen i algun pastis d’aniversari amb un immens “Per molts anys, mama”.
La Judith Meseguer, Tècnica Agrícola per la Universitat de Girona, va crear Bioacció ara fa més de cinc anys -i amb més de quinze d’experiència en el sector- amb un objectiu primordial al cap: ajudar els pagesos en buscar i trobar solucions als problemes de sanitat vegetal que els sorgeixen a diari. I fer-ho amb el màxim respecte per l’entorn, és a dir, aprofitant al màxim tots els recursos de què disposem intentant que afectin el menys possible. Ara fa poc més de tres anys que col•labora amb SalaGraupera i en aquest temps ha aconseguit -tot i ser un partner extern- formar part activa de l’equip que porta les regnes de l’empresa en termes de cultiu. La seva tasca a SalaGraupera és clau ja que s’ocupa del control del cultiu, del planter i de l’eradicació de plagues. Tot un repte.
De petita no volia ser Tècnica Agrícola -possiblement perquè no sabia ni què era- però sí volia ajudar: “M’havia plantejat dedicar-me a l’assistència social, a ajudar la gent”. I potser no ho fa d’una forma, però segur que ho fa d’una altra.
És declaradament positiva. Tot i saber que cultivar -ella en diu fer créixer una planta- és una tasca difícil, opta per buscar-hi la part més favorable, trobar solucions per a que sigui una tasca menys dificultosa i més rendible, tant en termes personals com econòmics i empresarials. És per això que fins i tot s’implica en mirar d’aconsellar en altres àmbits que van més enllà del cultiu. La comercialització o la comunicació també són aspectes dels que podem parlar amb la Judith Meseguer. En aquests dos darrers anys, marcats per la pandèmia, pel descens en el consum, per la disminució de la mobilitat... ella ha mirat d’estar sempre al peu del canó amb els seus consells, les seves anàlisis i el seu suport tant tècnic com empresarial.
La Judith, com erròniament es podria pensar, no està en contra de la utilització de químics en el procés de cultiu. El que cal és fer-ne un bon ús, afirma. “La seva eradicació és inviable si el que volem és obtenir rendiment de la feina que fem. Avui per avui, hi ha problemes per als que no hi ha alternativa als productes químics”. Segurament per això preveu que ens espera un futur força complicat, ja que l’objectiu de reduir la utilització de fitosanitaris en un 50% el 2026 no serà fàcil. Així, deixa una pregunta a l’aire: hi ha alternatives reals? Tanmateix creu que el camí en què ens trobem és encertat, ja que estem anant cap a un major equilibri entre respecte per l’entorn i els mètodes per a controlar els problemes derivats del cultiu. En aquest sentit, destaca la feina de les noves generacions de cultivadors. Tenen la ment més oberta, ens diu, i s’atreveixen a treballar amb menys pesticides o a incorporar actuacions amb plantes reservòries. Troba a faltar més gent (professionals, urbanistes, arquitectes o particulars) que vulguin implantar més verd al carrer. “Costa integrar el verd a l’urbanisme”.
La Judith ens confessa que ser dona en l’entorn professional on es mou no sempre ha estat fàcil, que sempre cal una mica més del que moltes vegades se li demana a un home, però que quan s’estabilitza una relació de feina, “la confiança és extrema i et sents molt estimada i valorada”. I llavors és quan la feina és més profitosa, quan més que una col•laboradora esdevé part de l’empresa per a la que treballa.
La seva és una feina de frontera. Tractar de jugar en els límits: el menor possible de químics i el major possible de biològics per aconseguir el màxim retorn amb el mínim risc. No és una equació fàcil, però la Judith la viu amb tranquil•litat i plena consciència: “L’eradicació dels químics és inviable si l’objectiu és obtenir rendiment del cultiu. Els hem de considerar aliats”, però cal compatibilitzar-los amb altres elements -els biològics- que ens aportin equilibri. I ho diu amb tota la claredat, sense embuts, amb la transparència de qui sap que té a les seves mans una part de l’èxit d’altri, però amb tota la intensitat de qui afirma que “quan mor una planta, queda un buit” que ella, amb la seva feina diària, ajuda a omplir amb escreix.

Qüestionari breu
Una planta: l’Hibiscus
Una bestiola: el gat
Un jardí públic: la Devesa (Girona)
Un paisatge: el Montgrí
Un país: Catalunya
Una ciutat: Girona
Una persona: el meu home
Un llibre: Ana Frank
Una música: Tina Turner
Un tret característic: l'honestedat