Compromís ambiental

La sostenibilitat i la resiliència

Fins ara, la Jardineria Sostenible era una jardineria adaptada al medi natural que intentava racionalitzar i minimitzar l’ús de recursos externs (així com l’aigua, els adobs, i els productes fitosanitaris). Però anem un pas més enllà per unir la sostenibilitat amb la resiliència, dos àmbits molt relacionats en la jardineria per aconseguir espais ecosistèmics amb més capacitat per sobreviure a les alteracions de l'entorn, amb un cost ambiental més petit.

Per assolir aquests objectius, no només són importants les espècies vegetals, sinó que hi ha un seguit d’aspectes que hem de tenir en compte:

• L’estudi del sòl: És important conèixer les característiques de la terra on realitzarem el conreu.
• Disseny i planificació del jardí: Estudiar la zona on serà el jardí i l’ús que en farem d’aquest, així com els objectius que volem que compleixi.
• Sistema de rec adient: Adaptar el rec a les necessitats de les plantes i a les característiques del terreny, per aprofitar l’aigua el màxim possible.
• Selecció de les plantes: Triar espècies que s’adeqüin a la climatologia de la zona i que per la seva naturalesa necessitin poca atenció i aigua.

Tanmateix, és important no fer ús d’espècies invasores, no emprar pesticides químics, prioritzar l’ús de materials locals, intentar no fer esmenes al sòl.

El resultat és un jardí que es manté en òptimes condicions durant tot l’any, amb poques atencions i un consum d’aigua baix.

Aquesta idea també l’hem traslladat a les nostres instal·lacions incloent en el procés productiu mesures per preservar el medi ambient, l’entorn natural del viver i tenir una millor resposta a les incidències externes:

• 2008 → Canalització, recollida i tractament de les aigües sobrants de reg i de pluja
• 2014 → Inscripció al sistema de certificació de medi ambient MPS
• 2016 → Instal·lació de cèl·lules fotovoltaiques per a l’aprofitament de l’energia solar en el procés productiu.
• 2021 → Creació de l’empresa de planters BotanyXS com a proveïdor intern fent així un cicle tancat en el sistema productiu.
• 2025 → Ampliació del nombre de plaques fotovoltaiques.
• 2025 → Control biològic de plagues amb l’objectiu d'eliminar l’ús de fitosanitaris.

Gestió integrada de plagues (GIP)

Les plagues i malalties són difícils de controlar, ja que esdevenen resistents als pesticides, el nombre d'enemics naturals decreix per l'ús d'aquests pesticides i en conseqüència tenim una pèrdua de l’hàbitat natural sumat al fet que cada cop la normativa d’ús de fitosanitaris és més estricte.

Per aquest motiu al viver fem una gestió integrada de plagues (GIP) que consisteix en un maneig de cultiu curós emprant mètodes de protecció vegetal que redueixen el nombre de plagues i creen un entorn més favorable pel desenvolupament de les plantes.

Des de l’abril de 2025 estem realitzant un control biològic de plagues que ens ha portat a eliminar totalment l’ús de fitosanitaris a les zones del viver on s’aplica aquest control. En vivers interiors, s’apliquen paràsits contra pugó (Aphididae) i aranya vermella (Tetranychus urticae). En zones exteriors utilitzem larves de Cryptolaemus montrouzieri, que és el depredador natural del cotonet (Planococcus citri).

Tanmateix, prescindim de les plantes sensibles a patir malalties i produïm només aquelles que en són resistents, i reduïm l'aplicació de pesticides. Aquesta reducció promou que els depredadors útils s'alimentin de les plagues existents.

La fauna auxiliar té el seu espai per nidificar i trobar aliment en el nostre viver. Podem trobar-hi diferents espècies d'ocells, d’insectes i d’altres animals.

Les plagues, que, així i tot, es presenten, són tractades molt selectivament, reduint l’ús de pesticides. Així mateix, amb l'ús d'adobs d'alliberació controlada, reduïm la pèrdua de nutrients per lixiviació, disminuint la contaminació associada.

La suma d’aquestes accions ens comporta:

1. Eficiència econòmica
2. Gestió de resistències
3. Reducció dels riscos sanitaris
4. Biodiversitat i salut pel sòl