Al nou catàleg de Sala Graupera, que us vam presentar en [aquest post](http://www.salagraupera.com/ca/bloc/item/128-el-nuevo-catalogo-de-sala-graupera) anterior, una altra de les novetats que volem destacar és la presència de plantes de plena ombra, i que seguint els criteris que caracteritzen el viver, són espècies de baix manteniment per a una jardineria sostenible, tot i que acostumen a tenir unes necessitats hídriques una mica superiors, ens ajudaran a resoldre les zones més ombries del jardí.
En aquesta ocasió us presentem una d'aquestes espècies, el _Farfugium japonicum_, denominada anteriorment Ligularia tussilaginea, comunament es coneix amb el nom de "boina de basc" que fa referència a la típica forma arrodonida de les seves fulles. És una planta de la família de les Asteraceae, nativa dels penya-segats rocosos del Japó, Corea i Taiwan.
És una espècie rizomatosa de port compacte. Les seves fulles, que es sostenen sobre un llarg pecíol que surt des de la base, són perennes, simples i arrodonides. En ple desenvolupament pot assolir uns 50-60cm, tant en alçada com en amplada.
La floració es produeix entre els mesos de juny i juliol, amb unes petites flors compostes, de color groc brillant, similars a les margarides, que agrupades en raïms que s'alcen cridanerament sobre unes vares per sobre de la massa foliar.
Té una resistència moderada al fred hivernal, tolerant temperatures de fins a -8ºC. Als climes amb hiverns més rigorosos es pot cultivar, però és convenient afegir una capa d'encoixinat durant l'hivern o plantar-la en llocs ben resguardats dels vents freds propis d'aquesta època.
Respecte al manteniment, és una planta que no necessita ser podada de manera regular, simplement és necessari eliminar les fulles que es puguin anar marcint, així com eliminar les vares florals un cop finalitzada aquesta. És recomanable regar-la de manera ocasional i als climes càlids no cal oblidar proporcionar-li la humitat adequada als mesos més secs per minimitzar el marciment de les fulles.
És una espècie que no presenta tendència a patir malalties tot i que pot ser atacada per llimacs i cargols. Creix bé en tot tipus de sòls, tot i que vegeta millor en sòls fèrtils i frescos.
Al nou catàleg també podem trobar el cultivar Farfugium japonicum 'Aureomaculata' que comunament es denomina "planta lleopard" i que es caracteritza per tenir les fulles de major mida, de color verd brillant jaspiades en groc i lleugerament carnoses, així com flors que assoleixen una major alçada.
Ambdues són plantes que es pot ubicar a les zones ombries del jardí, sota d'àrees arbrades i en patis o petits jardins, ja que també es pot cultivar en test.
Al proper post us presentarem una altra planta d'ombra, també originària del Japó, que a més s'adapta molt bé per al seu ús en jardineria vertical, la Pachysandra terminalis.
Imatges: tokyosnapphoto.blogspot.com / commons.wikimedia.org / labolsagris.blogspot.com