Al Parc de les Rieres d'Horta, com ja vam comentar al post anterior, hi ha moltes gramínies ornamentals, principalment de la família de les Poaceae, com la **_Stipa tenuissima_** , el **_Pennisetum alopecuroides_** o el Panicum virgatum, que es troben ubicades a la vora dels camins i als talussos.
Les gramínies, a més de ser plantes molt interessants al llarg de tot l'any, gràcies al canvi de matisos de les seves fulles, també resulten molt útils per a la conservació del sòl, gràcies a les seves arrels rizomatoses i profundes.
Aquest parc, creat sota un dels vessants del Parc Natural de Collserola, funciona com un corredor verd entre aquest i els espais verds de la ciutat, per això les gramínies també resulten importants ja que el seu port i fullatge afavoreix la creació d'espais protegits i amagats molt apreciats per la petita fauna.
En aquesta ocasió centrarem la nostra atenció en una d'elles, el Panicum virgatum, una gramínia nova al catàleg de Sala Graupera.
El Panicum virgatum és comunament conegut com a "herba de vara" en referència al seu hàbitat natural i al singular port compacte i columnar de la planta. Originària de Nord-amèrica, en el passat cobria la majoria de les praderies altes del país. Avui dia és una de les espècies dominants de la regió central d'Amèrica del Nord i creix tant en zones de ribera com també al llarg de les vies de comunicació i als marges de camps de conreu.
És una planta perenne que pot assolir els 100-125 cm d'alçada i els 60-75 cm d'amplada. Les seves fulles de color verd blavós són planes, estretes i lanceolades. A la tardor es tornen grogues, fins i tot ataronjades, i a l'hivern canvien de tonalitat fins arribar al marró clar. Aquesta espècie té unes inflorescències racemoses de color clar, que apareixen des de finals d'estiu fins entrada la tardor. Les seves llavors desenvolupades en espiguetes són un important aliment per als ocells a l'hivern i també s'utilitzen amb finalitats decoratives tant fresques com seques.
Vegeta bé en qualsevol tipus de sòl tot i que, prefereix sòls mitjanament humits, de textura arenosa o argilosa i es pot ubicar a ple sol o a mitja ombra. Té tolerància a gelades intenses, resistint temperatures mínimes de fins a -15ºC. De totes maneres, cal tenir en compte que si es decidís plantar-la en una posició ombria acabaria perdent el seu port columnar.
El Panicum virgatum no necessita aportacions extra de nutrients, de fet, en sòls molt rics tendirà a presentar problemes. És una espècie que en estat natural prefereix els terrenys humits, però té una gran adaptació i tolera molt bé la manca d'aigua. És, en definitiva, una planta de molt baix manteniment ja que normalment només cal eliminar les fulles i flors seques a la primavera, tot i que també és recomanable podar la mata arran de terra a finals d'hivern per renovar el fullatge. Quan les agrupacions se saturen o cada 3 o 4 anys convé realitzar una divisió de mata. I no presenta tendència a patir plagues ni malalties rellevants.
És una espècie molt adequada per crear jardins naturals. Es pot utilitzar per crear agrupacions de perennes, en pantalles o en límits. També recordar que les característiques del seu sistema radicular, la converteixen en una planta molt útil per a la restauració de talussos.