La Banksia ericifolia i la Banksia integrifolia, són dues de les cinc espècies del gènere Banksia presents al nou catàleg de Sala Graupera i es caracteritzen per la seva floració de colors vius que té lloc en aquesta època hivernal.
Aquests arbustos que de forma natural habiten a la costa sud-est d'Austràlia, pertanyen a la família de les Proteaceae, i resulten unes plantes fonamentals als matollars del país, ja que les flors produeixen grans quantitats de nèctar que atrauen a molts ocells i petits mamífers que s'alimenten d'elles. I són, també, unes de les plantes de jardí més populars del país per les seves singulars flors i cons de fructificació.
El nom d'aquest gènere es deu al botànic i naturalista anglès Sir Joseph Banks, que va recollir els primers exemplars de banksia el 1770, durant la primera expedició de James Cook a Austràlia.
La B. ericifolia i la B. integrifolia tenen un port compacte i assoleixen una alçada de 300-400 cm i 100-150 cm d'ample. Els caps florals es componen de centenars de diminutes flors individuals agrupades en parells. El color de les mateixes generalment oscil·la entre el groc i el vermell. Mentre que els fruits (anomenats fol·licles) són durs i llenyosos i formen agrupacions còniques. Els fruits protegeixen les llavors dels animals i del foc, de fet en moltes espècies els fruits no s'obriran fins que es cremin o estiguin completament secs.
La Banksia ericifolia, és la més acolorida de les espècies orientals amb les seves flors de color vermellós-ataronjat en contrast amb les petites fulles, de color verd clar una mica grisós. Les inflorescències cilíndriques són bastant grans tenint 4-6 cm d'ample i fins a 30 cm de llarg. Les flors s'obren des de la part superior cap avall. La floració es produeix durant un període prolongat que comença al novembre i continua fins a principis de març.
La Banksia integrifolia o banksia costanera és una de les espècies més rústiques, té les fulles verdes fosques amb la part inferior de color platejat i el seu període de floració és molt similar al de l'anterior.
El cultiu d'ambdues espècies és bastant adaptable, tot i que creixen millor en sòls ben drenats i en un lloc assolellat. I toleren gelades moderades de fins a -5ºC.
Aquestes Banksia de la costa oriental no presenten tendència a patir plagues o malalties, i resulten més resistents a la podridura de l'arrel que les espècies natives de la part occidental d'Austràlia. Però tot i així, generalment, aquests arbustos no creixen bé en zones en les quals es donen una alta humitat i precipitacions durant l'època estival.
La deficiència de ferro però, és comuna en la B. ericifolia quan es planta en sòls amb un pH alt o quan creix prop dels fonaments dels edificis. Per tant, convé plantar-la en sòls àcids o, alternativament, l'aplicació de correctors de pH. També és important evitar els adobs amb un alt contingut en fòsfor.
Les banksias són unes plantes ornamentals molt interessants per a entorns costaners i la jardineria de baix manteniment gràcies a la seva resistència a la salinitat, a la brisa marina, la seva tolerància a la manca d'aigua i les poques tasques de manteniment que requereixen.
Una banksia per si sola pot ser un exemplar sorprenent i funcionar com a punt focal al jardí. Mentre que una o més espècies poden ser utilitzades per a una cobertura informal, com a pantalla o agrupades, creant amb els seus diferents fullatges un efecte molt interessant. Funcionen bé acompanyades per altres plantes del gènere _[Callistemon](http://www.salagraupera.com/ca/cataleg/general/category/callistemon-myrtaceae-3)_ i _[Melaleuca](http://www.salagraupera.com/ca/cataleg/general/category/melaleuca-myrtaceae-3),_ així com per altres espècies natives d'Austràlia, que també es troben al catàleg de Sala Graupera.